EN HA DEIXAT EN FERNANDO DE PORTBOU



En Fernando al costat de la seva filla Pepi (al mig) i de la Maria Colomer en una visita que varem fer al Mas Clarà de la Mota (Palol de Revardit-Pla de l' Estany), Darrera seu, lloc on les armes criminals del feixisme assessinaren el seu germà el dia 4 de Gener de 1960, va depositar un ram de roses.


 

Avui, una trucada del meu company de Sant Celoni Argi Ferrero, m' ha trasmés la mala nova. Als seus 94  anys en Fernando de Portbou ha traspassat.
Arrels d' un trevall de recerca que a estones faig, sobre ressistents antifranquistes, fa set o vui anys vaig aconseguir contactar amb en Fernando de Portbou, germà d' en Rogeli, un dels companys d'en Quico Sabaté assessinats al Mas Clarà de la Mota. Després que desde l' Ajuntament de Portbou em facilitesin les dades de contacte, vaig telefonar a n' en Fernando per concertar una entrevista. A l' hora de demanar el seu domicili per quedar, em va espetar: Demana per en Fernando de Portbou i ja t' indicaran. Desde les hores, els lligams amb ell i la seva família han sigut esporàdics en la frequència però intensos en l' emotivitat i fraternitat.
Qué us puc dir ?.  Només puc parlar maravelles tant d' ell com de tota la seva família.
Tal vegada el fet que els hi podés explicar els detalls de l' assessinat del germà d' en Fernando, on el van assessinar i on repossen les seves restes, que fins a les hores ho desconeixien, han contribuit a enfortir aquests lligams d' amistat i fraternitat que m' honra tenir amb tots ells.
D'ençà que el vaig conèixer en Fernandoha vingut a la majoria d' excursions i actes que he organitzat en memória dels fets esmentats. Era tots una explossió de vitalitat,i humanitat. Tan aviat paraba amb un com a l' altre, saludant i xerrant amb tot quisqui.
Quan baixaben del bus qualsevol detall era motiu perquè ens recités un vers, una poesia, fora d' en Machado (que l' hi agradaba molt) o de qualsevol altre autor puix abastaba una gran cultura, molt imprópia d' un trevallador de la seva edad (Ell habia trevallat de mosso d' exteriors a l' estació de Portbou).
A les Senyores les obsequiaba amb braçalets i collarets fets acuradament amb els pinyols de les olives que els estornells deixaben caure a Portbou i que pacient ment pulits,foradats, tenyits i units conformaben aquestes verdaderes joies amb les que en Fernando feia les delícies de tothom.
FERNANDO DE PORTBOU, els que hem tingut el privil.legi de coneixer-te sempre et portarem al cor. Has sigut i serà seràs un exemple per a tots nosaltres.
Reposa en pau al costat de la teva aimada muller, que tal com sempre deies era "la dona més guapa de Portbou" !!
El meu sentit condol i suport a la seva filla Pepi, al seu gendre Julian, i a tota la seva família i amics.
Salut