Història recopilada en el bloc de Núria Aupí.
Això que sembla un cuento y que no’n te res va succehir á mitjáns dels sigle passat quant era bisbe de Girona en Llorente, home que tot lo que tenia de sério tenia de bo y campetxano.
Feya temps que l’avi Bulorda de Fitó tenia una causa pia a la Cúria de Girona i que que may venia l’esperada resolució.
L’avi Bulorda era un home alt i gros, calsaba espardenyas ab beta negra, calsas de panyo de borrell amb ample davantal, ermilla de coll dret amb botons grochs, jupa curta i barretina de color de brisa tombada a sobre el clatell; tipo a tot serho dels antichs pagesos de l’Empordà.
Al arribar al palau del senyor bisbe, que va trobar-lo que dinava, se feu anunciar per un dels patges.
Al conèixerlo el bisbe el feu entrar sens moures de taula ni deixar la cullera.
Plegada la barretina sobre’l bras i més tieso que un ciri, l’avi Bulorda es posà davant del bisbe que preguntà:
- Y bé d’ahont sou i què voleu,
- Soch de Fitó
- Ahont és Fitó, qu’are no me’n recordo
- Fitó, ilustrísim senyor es un poble molt petit, però molt aixerit, que hi ha entre mitj de Montrás i Vall-llobrega, a tres quarts de muntanya amunt.
- (...) y bé que hi ha de nou al vostre poble
- Se nou ilustrissim senyor y que siga digna d’estranyesa sols que jo ho sàpiga sé un cas passat fa poch al mas Cals.
- Home, digueu qu’es lo qu’ha passat.
- Fa quatre o cinc dies qu’al Mas Cals, que com totas les casas de Fitó y de montaña crian parrianas, una de molt grossa va cutinar (parir) tretze pursells (porquets) no tenint més que dotze mamelles.
- I que de veritat es ben raro lo cas, i digueu, com ho fa la mare si no te més que dotze tetas y ha de donar de mamar a tretze porcells?
- Jo li diré Ilustríssim senyor: mentre els dotze maman, el que fa tretze fa com faig ara jo, que mentre vostè dina jo m’ho miro.
- Home teniu rahó, ¡noy, porta-li un cobert!
Amb un dinar de bisbe y amb la causa resolta, l’avi Bolorda la mateixa tarde tornava al seu poble.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario