La tarda d' aquell dia jo em trobava impartint classes a l' acadèmia Center de Girona, que a les hores regentaba. Els rumors d' un cop d' estat començaren a circular. Vaig agafar el cotxe i vaig anar a casa a buscar un transistor desde el qual poder seguir les notícies, per cert gents esperançadores. Mica en mica tot s' anaba embolicant més. L' Antonio Tejero Molina, futur inquilí de la pressò del castell de Sant Ferran de Figueres, que habia irromput el Congrés dels Diputats pistola en mà, mentre es produïa la votació d' investidura del futur President de Govern LEOPOLDO CALVO-SOTELO, cridà als allí presents a l' hemicicle: : QUIETOS TODO EL MUNDO !!!. Seguidament ràfegues de trets que s' incrustaren al sostre del Congrés.
Alguns alumnes més grans que jo i més implicats en política començaben a plantejar-se agafar el "macuto" i plantarse a Sant Aniol d' Agujes per, desde allí i seguint el camí dels francesos (també conegut com la ruta del pastís), aterrà al poble francés de Sant Llorenç de Cerdans. "Pintaben bastus" i no era questió d' esperar que el cop triunfés puix de sobra coneixien el procedir dels facciosos. Per sort cap a la mitja nit el cop fracassà. No fou però, l' ultima vegada que en aquest desgraciat païs s' ha escoltat "fressa de sabres"..
Dir també que el paper que jugà el Rei, per alguns el "salvador del cop", no fou tan clar per altres. Encara no fa masses dies una publicació internacional publicaba una vissió molt diferent dels fets..
El 23 F segons wikpèdia:
Antecedents
Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 semblava que el franquisme quedava enrere i que la transició cap a la democràcia estava consolidada. Quedaven però problemes molt greus per resoldre: El terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any. Els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva força. A més, una sèrie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980. A començaments d'aquell any va tenir lloc un referèndum a Andalusia per decidir si aquesta regió accedia a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució. El referèndum va tenir resultat positiu a totes les províncies andaluses tret d'una: Almeria. Això jurídicament hauria pogut bloquejar la via de l'article 151 a Andalusia. Per raons polítiques, però, es va decidir tirar endavant per la via esmentada. El 20 de març de 1980 Convergència i Unió va guanyar a les eleccions catalanes, i ERC hi va obtenir 14 diputats clau. El resultat de les eleccions catalanes va ser una sorpresa. De fet, ERC no obtindria uns resultats millors fins al 2003.
Finalment, a final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningú, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei va començar el seu discurs al parlament basc i, tot just va començar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Davant la tensió, els diputats de tots els altres partits es van aixecar de seguida i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. Llavors el rei va llegir un altre discurs que ja tenia preparat en previsió del que havia passat. Finalment la dreta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operació Galàxia el 1978.
El president de govern electe Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener del 1981. Això va donar lloc a una nova sessió d'investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es programà per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessió, Calvo-Sotelo no assolí la majoria necessària, per la qual cosa es produí una segona volta, que es votà el dia 23 de febrer.
El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.
Al mateix temps, la División Acorazada Brunete prenia altres punts clau de Madrid, entre ells RTVE i diferents emissores de ràdio. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes de la III Región Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir.
En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents polítics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a França.
Després d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operació Diana. Fernando Laína, Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. La intervenció decidida del rei d'Espanya Joan Carles I a favor de l'ordre constitucional, intentant restablir l'ordre, posà en evidència que el cop no podia reeixir. Els militars encerclen l'edifici del Congrés i comencen les negociacions ja que el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perquè mantingué tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borbó, vestit de Capità General, es dirigeix als ciutadans per televisió, donant per fracassat el cop d'estat.
De fet, cap a les 10 de la nit d'aquell dia, les cadenes de ràdio a Catalunya van emetre un discurs institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, primer en català i després en castellà, per tranquil·litzar la població. Pujol havia parlat amb el rei, el qual li va dir "tranquil, Jordi, tranquil", frase que durant uns anys va ser força popular a Catalunya. Molt diferent va ser l'actitud del president del govern basc, Carlos Garaikoetxea, que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va estar localitzable fins que va passar el perill.
Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.
Conseqüències
El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes.
Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.
Entradas
