EFEMÈRIDES FINAL GUERRA CIVIL ESPANYOLA

PARTE FINAL GUERRA CIVIL ESPANYOLA SIGNAT PER FRANCISCO FRANCO

Avui es compleixen anys del final de la guerra civil espanyola, la més incivil i cruel  de totes (puix es produeix entre germans).i la que més litres de tinta ha fet correr a historiadors i periodistes d'arreu del món.
Els fets històrics que propícien tan brutal aconteixement cal cercar-los en la revol.lucio industrial, que com els aconteixements que estan succein ara, els avenços de la R.I. beneficien  uns pocs en detreniment de la majoria.
Més endevant, a finals del segle 19 i principis del segle 20 la classe treballadora es comença a revelar i  a unir-se per lluitar contre aquestes condicions de vida infrahumanes i és crean els sindicats, especialment el confederal de la CNT, el més important d' Espanya, que és contestat pels pistolers del governador civil de Barcelona d' infaust record SEVERIANO MARTINEZ ANIDO amb comtinuats atemptats cap als seus liders (Salvador Seguí, "el noi del sucre", Francesc Layret, Ferrer i Guardia, etc)
Durant la primera Guerra Mundial (1914), Espanya, que és neutral, fabrica incesantment pels dos blocs en lluita. Les mines del nord d' Espanya vomiten material per l' industria de guerra i l' industria catalana del vidre (de gran importància pel sector farmacèutic dels països combatents) no para de fabricar per les potències combatents. Tal és la demanda de mà d' obra hi ha a Catalunya que comença  a acudir l' immigració.
Primer desde l' interior de Catalunya cap a Barcelona i la seva conurbanació, especialment l' Hospitalet de Llobregat. després vindran desde Castelló de la Plana, València Alacant, Murcia i finalment Andalucia. A tots ells s' el's anomena "els murcianos". Venien en un "bus" a quí el aleshores jove aprenent de  periodiste Carles Sentís i Anfruns va batejar en el seu  impresentable llibre que va escriure, disfreçat i viatjant en ell, com el TRANSMISERIANO.
Les condicions de treball durant aquesta època varen aguditzar encara més les tensions entre la classe treballadora i els propietàris de les fàbriques. Els treballadors eren sotmesos a horaris i condicions de treball veritablement indignes.i inhumanes. Una merda d' encarregat et podia fotre una bofetada tranquilament.
La dreta espanyola tenia la màxima representació en la CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autònomes) i la classe treballadora en el sindicat confederal de la CNT (confederació nacional de treballadors) malgrat que la UGT començaba a crèixer i fer-se popular entre la classe treballadora.
Durant el més de Juliol de 1936 la dreta comença a tramar el cop militar que derivarà en la Guerra Civil Espanyola. Franco (que en principi no habia d' encapçalar l' exercit) és preguntat per les condicions i situació de l' exercit al nord d' Àfrica. La resposta és proporcionada per una senyoreta que durant els actes dels Sant Fermins a Pamplona (on aprofitant la festa i el descontrol s' hi troben reunits el general Emilio Mola i Vidal (ideòleg anomenat en clau "EL DIRECTOR") juntament amb altres "capitostes", i entrega un fullet que duia amagat sota el cinturó amb les següents paraules en clau: GEOGRAFIA MILITAR INSUFICIENTE. Franco no tenia pressa.  S' acorda que el cap vissible del cop d' estat sigui el general José Sanjurjo Sacanell mort en accident d' aviació el 20 de Juliol mentre es desplaçaba de Portugal a Espanya per posar-se al front de l' exercit. D' aquí que finalment es decidís que fos Franco qui encapçalés el cop d' estat.
El dia 12 de Juliol del 1936 és assessinat a Madrid pels pistolers de la CEDA de José María Gil Robles  el cap de la Guardia d' Assalt (cos policial republicà) José del Castillo, fet que és contestat amb l' assessinat l' endemà mateix del parlamentari dretà José Calvo Sotelo. Aquests dos aconteixements són considerats per la majoria dels historiadors com els catalitzadors del cop d' estat que esdevindrà en Guerra Civil..
Aquesta cruenta guerra acabarà tal dia com avui de l' any 1939. El parte del final de la guerra diu: (sic) " En el dia de hoy, cautivo y desarmado el ejercito rojo han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. Fdo: El generalísimo Franco. Burgos, 1 de Abril de 1939."

EN HA DEIXAT EN FERNANDO DE PORTBOU



En Fernando al costat de la seva filla Pepi (al mig) i de la Maria Colomer en una visita que varem fer al Mas Clarà de la Mota (Palol de Revardit-Pla de l' Estany), Darrera seu, lloc on les armes criminals del feixisme assessinaren el seu germà el dia 4 de Gener de 1960, va depositar un ram de roses.


 

Avui, una trucada del meu company de Sant Celoni Argi Ferrero, m' ha trasmés la mala nova. Als seus 94  anys en Fernando de Portbou ha traspassat.
Arrels d' un trevall de recerca que a estones faig, sobre ressistents antifranquistes, fa set o vui anys vaig aconseguir contactar amb en Fernando de Portbou, germà d' en Rogeli, un dels companys d'en Quico Sabaté assessinats al Mas Clarà de la Mota. Després que desde l' Ajuntament de Portbou em facilitesin les dades de contacte, vaig telefonar a n' en Fernando per concertar una entrevista. A l' hora de demanar el seu domicili per quedar, em va espetar: Demana per en Fernando de Portbou i ja t' indicaran. Desde les hores, els lligams amb ell i la seva família han sigut esporàdics en la frequència però intensos en l' emotivitat i fraternitat.
Qué us puc dir ?.  Només puc parlar maravelles tant d' ell com de tota la seva família.
Tal vegada el fet que els hi podés explicar els detalls de l' assessinat del germà d' en Fernando, on el van assessinar i on repossen les seves restes, que fins a les hores ho desconeixien, han contribuit a enfortir aquests lligams d' amistat i fraternitat que m' honra tenir amb tots ells.
D'ençà que el vaig conèixer en Fernandoha vingut a la majoria d' excursions i actes que he organitzat en memória dels fets esmentats. Era tots una explossió de vitalitat,i humanitat. Tan aviat paraba amb un com a l' altre, saludant i xerrant amb tot quisqui.
Quan baixaben del bus qualsevol detall era motiu perquè ens recités un vers, una poesia, fora d' en Machado (que l' hi agradaba molt) o de qualsevol altre autor puix abastaba una gran cultura, molt imprópia d' un trevallador de la seva edad (Ell habia trevallat de mosso d' exteriors a l' estació de Portbou).
A les Senyores les obsequiaba amb braçalets i collarets fets acuradament amb els pinyols de les olives que els estornells deixaben caure a Portbou i que pacient ment pulits,foradats, tenyits i units conformaben aquestes verdaderes joies amb les que en Fernando feia les delícies de tothom.
FERNANDO DE PORTBOU, els que hem tingut el privil.legi de coneixer-te sempre et portarem al cor. Has sigut i serà seràs un exemple per a tots nosaltres.
Reposa en pau al costat de la teva aimada muller, que tal com sempre deies era "la dona més guapa de Portbou" !!
El meu sentit condol i suport a la seva filla Pepi, al seu gendre Julian, i a tota la seva família i amics.
Salut

El 23-F. Una trista EFEMÈRIDES.

 Avui compleix anys el 23 de febrer de l' any 1981.
La tarda d' aquell dia jo em trobava impartint classes a l' acadèmia Center de Girona, que a les hores regentaba. Els rumors d' un cop d' estat  començaren a circular. Vaig agafar el cotxe i vaig anar a casa a buscar un transistor desde el qual poder seguir les notícies, per cert gents esperançadores. Mica en mica tot s' anaba embolicant més. L' Antonio Tejero Molina, futur inquilí de la pressò del castell de Sant Ferran de Figueres, que habia irromput el Congrés dels Diputats  pistola en mà, mentre es produïa la votació d' investidura del futur President de Govern LEOPOLDO CALVO-SOTELO, cridà als allí presents a l' hemicicle: : QUIETOS TODO EL MUNDO !!!. Seguidament ràfegues de trets que s' incrustaren al sostre del Congrés.

Alguns alumnes més grans que jo i més implicats en política començaben a plantejar-se agafar el "macuto" i plantarse a Sant Aniol d' Agujes per, desde allí i seguint el camí dels francesos (també conegut com la ruta del pastís), aterrà al poble francés de Sant Llorenç de Cerdans. "Pintaben bastus" i no era questió d' esperar que el cop triunfés puix de sobra coneixien el procedir dels facciosos. Per sort  cap a la mitja nit el cop fracassà. No fou  però, l' ultima vegada que en aquest desgraciat païs s' ha escoltat "fressa de sabres"..

Dir també que el paper que jugà el Rei, per alguns el "salvador del cop", no fou tan clar per altres. Encara no fa masses dies una publicació  internacional publicaba una vissió molt diferent dels fets..

El 23 F segons wikpèdia:

Antecedents

Amb l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978 semblava que el franquisme quedava enrere i que la transició cap a la democràcia estava consolidada. Quedaven però problemes molt greus per resoldre: El terrorisme d'ETA havia matat més d'un centenar de militars i policies en l'últim any. Els partits d'esquerres havien sortit molt ben parats a les eleccions de 1979 i els sindicats obrers, recentment legalitzats, mostraven la seva força. A més, una sèrie d'esdeveniments van incrementar les tensions el 1980. A començaments d'aquell any va tenir lloc un referèndum a Andalusia per decidir si aquesta regió accedia a l'autonomia per la via de l'article 151 de la Constitució. El referèndum va tenir resultat positiu a totes les províncies andaluses tret d'una: Almeria. Això jurídicament hauria pogut bloquejar la via de l'article 151 a Andalusia. Per raons polítiques, però, es va decidir tirar endavant per la via esmentada. El 20 de març de 1980 Convergència i Unió va guanyar a les eleccions catalanes, i ERC hi va obtenir 14 diputats clau. El resultat de les eleccions catalanes va ser una sorpresa. De fet, ERC no obtindria uns resultats millors fins al 2003.


Finalment, a final de 1980 el rei Joan Carles va fer una visita al parlament basc. Aquella visita va reflectir moltes de les tensions presents a la societat espanyola. Al ple de la cambra basca no hi faltava ningú, ni tan sols els diputats d'Herri Batasuna, que tenien per costum no anar a la cambra basca. El rei va començar el seu discurs al parlament basc i, tot just va començar, els parlamentaris d'Herri Batasuna es van aixecar i van començar a cantar la cançó del soldat basc. Davant la tensió, els diputats de tots els altres partits es van aixecar de seguida i es van posar a aplaudir el discurs del rei, fins que les forces de l'ordre van expulsar els parlamentaris d'Herri Batasuna. Llavors el rei va llegir un altre discurs que ja tenia preparat en previsió del que havia passat. Finalment la dreta feixista encara mantenia molt poder, ja havien intentat fer un cop d'estat en la desarticulada Operació Galàxia el 1978.

El president de govern electe Adolfo Suárez va dimitir el 29 de gener del 1981. Això va donar lloc a una nova sessió d'investidura, amb Leopoldo Calvo-Sotelo com a candidat, que es programà per al 20 de febrer del mateix any. En aquesta sessió, Calvo-Sotelo no assolí la majoria necessària, per la qual cosa es produí una segona volta, que es votà el dia 23 de febrer.

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.

Al mateix temps, la División Acorazada Brunete prenia altres punts clau de Madrid, entre ells RTVE i diferents emissores de ràdio. El capità general de l'exèrcit a València, Milans del Bosch, decretà l'estat d'excepció i feu sortir les tropes de la III Región Militar que tenia sota el seu comandament al carrer, amb la idea que la resta de capitans generals farien el mateix, cosa que no va succeir.

En assabentar-se dels fets, la societat espanyola va ser colpida per la por. Molts dirigents polítics i personatges rellevants es prepararen per haver de destruir documents i fugir cap a França.

Després d'unes hores de buit de poder, es posa en marxa l'Operació Diana. Fernando Laína, Director de la Seguretat de l'Estat, va actuar de President en funcions, i els Secretaris d'Estat i Subsecretaris, es van constituir en Govern Provisional. La intervenció decidida del rei d'Espanya Joan Carles I a favor de l'ordre constitucional, intentant restablir l'ordre, posà en evidència que el cop no podia reeixir. Els militars encerclen l'edifici del Congrés i comencen les negociacions ja que el parlament continuava segrestat. La nit del dia 23 fou anomenada la nit dels transistors, perquè mantingué tothom ben pendent dels esdeveniments. A la 1:14 de la matinada, Joan Carles Borbó, vestit de Capità General, es dirigeix als ciutadans per televisió, donant per fracassat el cop d'estat.

De fet, cap a les 10 de la nit d'aquell dia, les cadenes de ràdio a Catalunya van emetre un discurs institucional del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, primer en català i després en castellà, per tranquil·litzar la població. Pujol havia parlat amb el rei, el qual li va dir "tranquil, Jordi, tranquil", frase que durant uns anys va ser força popular a Catalunya. Molt diferent va ser l'actitud del president del govern basc, Carlos Garaikoetxea, que no va fer res per aturar el cop, es va amagar i no va estar localitzable fins que va passar el perill.

Finalment el 24 de febrer els segrestadors es varen rendir definitivament.

 Conseqüències

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució. El nou govern del PSOE també va iniciar un procés d'involució autonòmica mitjançant l'aprovació de la LOAPA que tenia com a objectiu frenar la descentralització de l'estat Espanyol i limitar el sostre competencial de les comunitats autònomes.

Antonio Tejero, Milans del Bosch i el general Alfonso Armada i uns altres divuit militars són condemnats a penes de presó, dels 33 implicats.