EL PETO DE LA FI DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

HISTÒRIA D'UNA ICONA ALS ESTATS UNITS

El petó de Times Square

Mor als 91 la infermera de la famosa fotografia de la celebració del final de la segona guerra mundial a Manhattan La dona es va donar a conèixer anys després

A la vida hi ha petons que són difícils d'oblidar i altres que directament es guarden per sempre al disc dur de la memòria: el que et roben en l'adolescència, el d'un primer amor, el del dia del teu casament o el primer que et fa un fill. Durant anys Hollywood s'ha encarregat de regalar-nos petons de pel·lícula per al record, com el que es van fer Humphrey Bogart i Ingrid Bergman a Casablanca, o el de Burt Lancaster i Deborah Kerr a la platja a D'aquí a l'eternitat. És difícil oblidar també el d'Audrey Hepburn i George Peppard al final d'Esmorzar amb diamants, o el que li va robar Clark Gable a Vivian Leigh a Allò que el vent s'endugué.

També per al record el que va fotografiar Alfred Eisenstaedt el 1945 a la plaça de Times Square (Nova York) el dia de la victòria al final de la segona guerra mundial.

La protagonista femenina, la infermera Edith Shain, va morir diumenge a Los Angeles als 91 anys. «Aquell dia em vaig deixar anar», havia explicat alguna vegada Shain, que llavors tenia 26 anys i treballava al Doctor's Hospital de Staten Island quan va sentir per ràdio que els japonesos s'havien rendit. Hores després s'unia a les celebracions espontànies d'aquella tarda del 14 d'agost de 1945 a cada racó de Manhattan. Va ser llavors quan Eisenstaedt va immortalitzar per sempre el petó espontani que li va fer un mariner ben plantat a Times Square. «Em va agafar per la cintura, vaig tancar els ulls i vaig deixar que em besés perquè havia estat a la guerra lluitant per mi, per tots nosaltres», va explicar anys després.

La fotografia va ser portada de la revista Life, i es va convertir en una icona de l'alegria pel final de la guerra. La identitat dels protagonistes va ser un enigma i van passar gairebé tres dècades fins que Edith va decidir abandonar l'anonimat.

A finals dels 70 va contactar amb el fotògraf per dir-li que ella era la dona de la fotografia. A partir de llavors, Shain va ser convidada en nombrosos esdeveniments relacionats amb homenatges a les Forces Armades i als soldats caiguts en combat.

El mariner, encara que han aparegut desenes d'octogenaris que asseguren ser l'home protagonista del petó, avui, gairebé 65 anys després, encara no se'n sap la identitat. Si ella en coneixia el nom tampoc ho sabrem perquè el secret se l'ha emportat a la tomba. «Mai vaig imaginar que això acabaria així», va dir en una entrevista fa anys. «D'haver-ho sabut li hauria preguntat el nom i el telèfon». No ho va fer i mai més en va saber res. L'ombra del dubte es va instal·lar durant anys i Eisenstaedt va arribar a ser acusat d'haver trucat la foto, però ell ho va negar sempre i en més d'una ocasió va explicar que aquella tarda era a la cèntrica plaça per fotografiar la felicitat dels novaiorquesos pel final de la guerra. Fins i tot hi ha una instantània de la mateixa escena presa des d'un altre angle per Victor Jorgensen, un fotoperiodista de l'Armada que passava per allà aquella tarda i que dies després va veure el seu treball publicat a The New York Times.